Corren temps complicats per a l'educació. La celeritat d'una societat canviant, els nous avenços en tecnologies, l'esbojarrat ritme de vida dels adults, entre moltes altres coses, estan provocant que deixem de banda un dels pilars primordials de qualsevol societat que s'apreciï: l'educació. Nous tecnicismes, com la neuroeducació o el cibersassetjament, han arribat a les llars per quedar-sÆhi i, amb ells, una amalgama d'estratègies i condicionants que influeixen en la nova educació. Termes com ara «escolta activa», «cortisol» o «segrest de l'amígdala» són a l'ordre del dia, conceptes que es desconeixien fa relativament poc i que han canviat la manera d'ensenyar, d'educar. Davant dÆaquesta magnitud de canvis, es requereix una aliança educativa entre pares i docents que permeti conèixer els nous mecanismes educatius. Tanmateix, és un procés complicat, delimitat per l'accelerat ritme de vida dels progenitors i el desconeixement per part seva sobre com abordar aquestes noves problemàtiques. A més, aquest procés està determinat per la «injusta» funció que ha estat atribuïda a molts docents a l'hora d'abordar situa